Això va de Cultura

La cultura és un element fonamental de creació de comunitat, d’identitat, i d’empoderament de les persones, així com de generació de qualitat de vida. I, com a tal, esdevé eix prioritari de les polítiques públiques, ja que ens ajuda a cohesionar la nostra societat. Tanmateix, en uns moments en què l’administració de la Generalitat i la de l’Estat han reduït al mínim la seva implicació en aquest àmbit, són les administracions locals les que han de garantir l’exercici efectiu del dret ciutadà a la cultura per a totes les persones.

Des de fa quatre dècades, amb la recuperació de l’Ajuntament democràtic i des de les alcaldies del PSUC i ICV-EUIA, s’ha apostat per un model d’acció cultural que es fonamenta en la col·laboració i cooperació amb les entitats i la ciutadania. D’aquesta forma, l’acció cultural respon millor als interessos dels veïns i veïnes, arriba al conjunt de la ciutat i permet optimitzar els recursos de què disposem amb l’objectiu d’enfortir la creació d’un teixit associatiu i el sentiment de comunitat, element d’integració i cohesió.

Aquesta és una aposta que hem reforçat en els darrers vuit anys, durant els quals s’ha procurat que tota nova programació, així com l’evolució i millora d’aquella ja existent, es porti a terme de manera concertada amb entitats i agents culturals de la ciutat. Des de la “Setmana de la poesia” a la “Cavalcada de Reis”, el “Carnaval”, el “Dia d’Andalusia”, el “TransArt”, o la posada en marxa dels nous Centres Cívics “Les Tovalloles” i “Mas Lluí”, entre altres.

Per generar un sentiment de comunitat cal, també, afermar elements d’identitat compartida, una de les prioritats que es recollien en el Pla Estratègic de Cultura. A Sant Feliu, “la rosa” i la tradició roserística són algunsd’aquests elements que primer ens venen al cap i al cor. Un senyal d’identitat que hem traslladat, amb especial rellevància, als nostres carrers, parcs i activitats. Exemples d’això han estat la recuperació de la col·lecció de roses del Parc del Roserar, amb l’obertura del mòdul pedagògic en el qual es desenvolupen noves activitats, el creixement de l’Exposició Nacional de Roses,, el foment de les activitats anuals vinculades al món de la rosa o el treball realitzat a les escoles de la ciutat.

També són elements d’identitat local la cultura popular i tot el seu imaginari, sobre la que s’ha redoblat l’esforç per a la seva promoció, com demostra la recent aprovació del “Protocol de la Festa”, que protegeix els trets específics de la nostra Festa de Tardor i estableix com prendre les decisions sobre el futur d’aquesta. Tampoc hem oblidatel nostre patrimoni històric, herència per a generacions presents i futures. Un llegat que a partir de la constitució de la “Comissió de Patrimoni” disposa d’un fòrum ciutadà de debat que ja ha permès celebrar cinc edicions de la “Setmana del Patrimoni”.. Aquest treball enguany ens permetrà engegar la revisió del “Catàleg de Patrimoni Arquitectònic Local”, una eina pionera de preservació de la nostra història que aquest any compleix trenta anys.

En tots els àmbits i programes de l’acció de govern, comunitat i identitat es projecten sobre la ciutadania, la qual ha d’estar al centre de tota l’acció cultural local. Només així, fent dels santfeliuencs i santfeliuenques els protagonistes de la cultura, aconseguirem una ciutadania lliure i crítica. El primer pas és eliminar les barreres que ho impedeixen. En aquest sentit, els darrers anys s’ha treballat, juntament amb les diferents entitats, per garantir la qualitat de l’oferta cultural, la diversitat d’aquesta perquèrespongui a l’interès de tothom. Ho hem fet mantenintels preus de les entrades o ampliant l’oferta d’activitats gratuïtes, entre d’altres. .Amb uns recursos pressupostaris limitats, hem aconseguit una programació cultural superior a la mitjana de municipis, com es recull a l’informe dels Cercles de Comparació de la Diputació de Barcelona.

Per continuar afermant aquests eixos cal que la cultura impregni la vida de la ciutat. Amb aquesta premissa hem treballat des d’ICV-EUIA, perquè aquestes orientacions s’estenguin de manera transversal. El nou model de l’Escola Municipal de Música, les noves aules d’estudi o el nou Casal de Joves i les activitats que es promouen per a la joventut s’han anat desenvolupant de manera coherent amb l’orientació general i sota aquestes premisses.

Finalment, per aconseguir que l’’acció cultural perduri en el temps, cal entomar-la amb constància, planificació, dotar-la d’estabilitat, ser rigorosos amb els recursos que es disposen i tenir objectius clars.

A Sant Feliu, doncs, cal donar continuïtat al treball realitzat, i avançar, per exemple, en temes com la programació teatral, de la que ja hi ha molt bona feina feta per part de Xarxa, el TEI o la companyia d’Enric Borràs. Al mateix temps, hem de millorar els espais i/o la planificació de noves instal·lacions: per a les arts escèniques; per a la cultura popular, que inclogui un espai per als Castellers; per a la memòria patrimonial o per a les arts plàstiques. Tot això ho volem fer de manera progressiva i continuada, com s’ha fet amb la remodelació de la Biblioteca Montserrat Roig, els nous Centres Cívics, el Cinebaix, la Sala Ibèria o el Palau Falguera.

En definitiva, volem que Sant Feliu sigui ciutat de cultura, que és el mateix que dir ciutat de drets i de civilització. Aquesta és la proposta que Sant Feliu en Comú ofereix a la ciutat, i que Lídia Muñoz, futura Alcaldessa, liderarà en el proper mandat.

Pin It on Pinterest

Share This